martes, 25 de noviembre de 2014

Entrevista a Voro Maroto

El passat 30 d'Octubre es vam reunir tot el grup de Periodistas en apuros amb Voro Maroto. Llicenciat en Ciències de la Informació, pompós nom que rep la carrera de periodisme, ha treballat com a redactor de comarques, esports, successos o tribunals en periòdics com Levante-EMV, El Mundo i El País i com a redactor cap a la seu central d'Eurosport.com, a París, i en Eurosport News, a Madrid. Exdirector de Màrqueting i Comunicació de diverses empreses a València, ara és el responsable d'eldiario.es Comunitat Valenciana.

 
- Per què vas elegir estudiar periodisme?
Sempre he sigut un gran consumidor de mitjans de comunicació.

- Creus que els estudiants de comunicació tenim algun futur en la nostra professió?
Les universitats produeixen una cuantitat de lliçenciatures brutal cada any en un mercat que està en clara contracció desde fa molt de temps. Té un doble factor: la crisis general i les noves tecnologies. Avanç no hi havien barreres d'entrada a la competéncia, es a dir, montar una empresa de comunicació era molt costós. Al igual que algú de vosaltres pot fer un blog i arribar a molta gent, pero per altra banda s'ha erosionat el model de negoci que tenien els mitjans de comunicació convencionals. Les empreses xicotetes tenen dificultats per a subviure, dit aixo, crec que es un gran moment per al periodisme. Dit de una manera concisa, les universitats generen molts més llinçenciats que els que el mercat pot absorvir.

- Creus que el ciberperiodisme ciutadà beneficia o perjudica la informació?
Crec que es un debat absolutament estéril perque la calitat es la que es. No tenim la bola de cristal que ens preferixca dir com serà la comunicació o el periodisme dins de deu anys. Estes formes de comunicació han arribat per a quedarse, son ja absolutament irrebersibles, i aixo en certa manera es molt més positiu, ja que el panorama en el que esteu creixent es molt més enrriquidor que fa deu anys perque vosaltres podeu tindre una veu própia que abans eren veus que no tenien on expresar-se. Hi ha que adaptarse o morir.

- Qualsevol persona que tinga un compte en Twitter es considerada periodista?
En la meua opinió no. És un senyor que te la capaçitat de comunicar un determinat esdeveniment. Hi ha que exercitar unes determinades habilitats. Per exemple, hi ha una frase que m’agrada molt de Miguel Ángel Bastenier que diu: “Un periodista tiene que escribir bien, pero si no es rápido no es periodista”. Has de ser capaç de contar una historia lo més rapidament posible i de la millor manera.

- Què opines sobre la tancada de Canal 9?
El model de canal 9 era totalment insostenible. Es una televisió que en el pic de la bombolla costà casi 300 milions d’euros, una auténtica barbaritat i més en una comunitat autónoma quebrada com esta. Per altra banda, no tenia audiéncia i era un niu de gent enxufada. Dit això, jo crec que tancar Canal 9 es una barbaritat pero també crec que reestructurarla i fer-la sostenible no era fàcil. Lo ideal es tindre ara Canal 9 tancat i si surt un gobern d’esquerres poder reconstruir un Canal 9 adequat als temps que corren i que done un veritable servici públic.

- Com veus els estudis de periodisme?
Crec que la carrera de periodisme es absolutament innecesària pero en certa manera es la que te un accés més fàcil a la profesió. El meu missatge es que es dificil pero qui vullga treballar d’açò haurà de explorar totes les oportunitats que tinga. Hi ha que ser positius, però també realistes.

- Com va començar el Diari.es en la Comunitat Valenciana?
Va nàixer a Madrid en septembre de 2012 impulsat per Nacho Escolar i una serie de periodistes. Pensaven que habia espai en el mercat per a un periodisme progresista que no estiguera lligat a interesos econòmics superiors i que estiguera finançat per socis colaboradors. La empresa es independient, no pertanyim al 100% al Diario.es, aprofitem la seua tecnologia i la seua marca i compartim els beneficis del projecte. Portem treballant tretze mesos.

- Com es financia?
El Diari.es té varies vies de finançament: publicitat i els socis. Aquesta és gent que es dona de baixa, paga 60 euros a l’any. En les edicions locals no tenim socis perque superar la comfusió que provocaria demanarli al lector recolçament desde el Diari.es és difícil.

- L'estructura del periòdic ha canviat.
Ara hi ha més informació que abans, s’ha fet un rediseny del periódic que pense que ha fet guanyar prou neutralitat. Ara hi han casi 25 redactors, ademés de decenes de colaboradors. La cantitat de informació que es produeix es brutal.

- Com situes el periodic impres d'açi deu anys?
Hi ha un gran debat en la profesió de que hi ha que fer pagar a la gent pel contingut, pero la realitat es que ixes iniciatives no estan funcionant. No hi ha tanta gent que pague per una informació concreta. Es un ecosistema molt ric i divers que cambia molt, no podem saber que passarà en deu anys.

No hay comentarios:

Publicar un comentario